A prop d’Igualada, quasi en el camí que passant per Santa Coloma de Queralt anirà fins a Montblanc lligant l’Anoia, la Conca de Barberà i l’Alt i el Baix Camp, Sant Martí de Tous aixeca el seu ben conservat castell.
Per a molts el nom té el seu origen en una donació que un rei franc va atorgar a un cavaller francès natural de Tours. El castell data de finals del segle VIII o principis del IX. L’únic que ha desaparegut i transformat són les troneres, espitlleres i baluard.
L'Any 880, Guifré el Pelós va conquerir el lloc de Tous i l'any 960 Borrell I, comte de Barcelona i d´Osona, dóna a l´església de Vic el territori del castell de Tous, inclòs dins el terme del Castell de Montbui. Però fins l'any 978 no es va confirmar aquesta donació per una butlla del Papa Benet VII.
Lluites i tensions foren donats en aquest castell durant el domini del bisbe Froià o Fruià -972-993- i a finals del segle XII – 1196- sota el bisbat de Guillem de Tous. L’abat -bisbe Oliba cap el 1023, reedifica el castell de Tous que deixa conjuntament amb el de Montbui a Guillem de Mediona i li encarrega aixecar-lo. El Papa Joan XXII, l'any 1318, cedeix les terres de Tous al Rei Jaume II. En aquesta època els senyors de Tous van cobrar protagonisme al costat dels reis catalans. I l'any 1347: Pere III ven la jurisdicció del castell de Tous a Bernat de Tous. Constança, filla de Bernat, es casà amb el castlà Bartolomé de Vilafranca. En el seu testament de l’any 1376 vol ser enterrada al cementiri de l’església de santa Maria de Vilafranca, a la capella de l’altar del cos de Jesucrist. Fa hereva a la seva germana Elionor. D’aquesta unió van sorgir 11 fills.
Al 1410 a partir dels hereus de Bernat de Tous, el castell comença a anar de mal borràs. Va ser venut i empenyorat diverses vegades.
La participació del castell en la guerra de la Generalitat contra Joan II fou important. El 1505 passa a ser propietat del monestir de sant Jeroni de la Murtra.
En compliment del decret de desamortització, l'any 1835, els frares abandonaren el domini del lloc de Tous. El castell i les seves possessions (terra per 249 jornals de llaurar i dos molins fariners), van ser subhastats públicament i comprades per propietaris privats successivament.
L'última compra del castell de Tous va ser l'any 1918 per part d’una família igualadina, que és la propietària actual. Tornem a trobar un castell que formant part de mans privades s'ha conservat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada