diumenge, 1 de juliol del 2012

Joan Mates: pintor vilafranquí del gòtic medieval




Joan Mates fou un pintor gòtic, català documentat entre 1390 - 1431, que s'inscriu dins del corrent que s'ha anomenat estil gòtic internacional de Catalunya, sorgit al voltant de la personalitat de Lluís Borrassà. Mates va ser un artista expressiu, que utilitzava els contrastos de línies per modelar les figures. D'aquesta manera va aconseguir que les seves obres destaquessin sobretot per la seva elegància, en què també es reflecteix l'empremta dels il·luminadors franco-flamencs.
Procedent de Vilafranca del Penedès l'any 1390, era fill de Bernat Mates que tenia d’ofici seller (menestral que fabricava i venia selles per a cavall) i Maria vídua en primeres núpcies de Guillem Respall sabater. Vivia la família al carrer Pintors, l’actual carrer de la Palma) nom posat ja l’any 1375, per ser el carrer on vivien altres pintors de l´època medieval com Pere Salvador – no tant conegut- l’any 1344. Va tenir de muller l’any 1415 a Constança. Quan el seu pare va morir, Joan Mates es va establir a Barcelona al taller de Pere Serra, amb qui va tenir una llarga relació i col·laboració, junts van treballar en el retaule de la Verge amb els Sants de Siracusa (1400) i, quan es va produir la defunció del seu mestre, va recuperar altres encàrrecs seus, com el del retaule de l'Anunciació per l'església de Sant Francesco de Stampace de Càller (Sardenya), o el desaparegut retaule de sant Tomàs i sant Antoni de la catedral de Barcelona, segons un document del 20 d'abril de 1409.
Fou hereu del seu pare i a la mort d’aquest, es va encarregar de pagar la dot a la seva mare i administrar els seus béns que tenia a Vilafranca. Va haver de buscar “préstecs”-censals morts- per fer-ho.
Va tenir bona relació amb alts càrrecs de l'església i la noblesa catalana i amb mecenes com les famílies Cabrera, Cervelló, Queralt o Foix. Va realitzar diversos encàrrecs destinats per a diferents parts d'Aragó i Catalunya. El retaule de Sant Jaume de Vallespinosa (1406-1410), patrocinat per la família Cervelló, es troba al Museu Diocesà de Tarragona.
Tot i residir permanentment a Barcelona va realitzar estades per atendre encàrrecs a la zona de Vilafranca del Penedès d'on era originari. Hi consten poders atorgats a persones de la població com el notari i cunyat seu en Francesc Gabiol el 1402 i a Berenguer Ferrer el 1403 i 1418. En aquest període va realitzar per al santuari de Santa Maria de Penyafel (Santa Margarida i els Monjos) els retaules de sant Miquel i de santa Llúcia. L’any 1415 cobrà 55 lliures d’aquells 60 florins que va costar el retaule sobre santa Llúcia i Caterina que feu per l’administració de Sant Lluc de l’església de Santa Maria de Vilafranca.
Per a la catedral de Barcelona, se li va encarregar el gran retaule de Sant Ambrosi i Sant Martí de Tours (1411-1415), encara conservat i d'altres avui desapareguts com el retaule de Santa Anna i Sant Miquel (1406-1409) segons una carta de pagament del 5 de juny de 1406, el retaule de Santa Agnès (1412-1413) segons una carta de pagament del 8 de juliol de 1412, així com l'esmentat retaule de Sant Tomàs i Sant Antoni (1409) iniciat per Pere Serra. Per a la Pia Almoina de Barcelona, el de Sant Sebastià i Calvari, guardat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, executat l'any 1431 en els límits finals de la seva producció. Un altre retaule que va fer de Santa Margarita era per la catedral de Barcelona per l’any 1400, segons un document judicial trobat a l’arxiu de Vilafranca, on també diu que es va construir amb fusta d’àlber.
Joan Mates l’any 1431 feu testament.  El seu fill i hereu va ser Bernat Mata, també pintor vivint a Barcelona.  En el testament, reconeix rebre 22 lliures que era el preu d’un retaule que el seu pare va fer pel lloc de Bellvei del Penedès, entrant així també en administrar tots els béns que el seu pare tenia a Vilafranca i comarca. El fill Bernat no sembla haver tingut bona relació amb altres persones que visqueren a la Vila: l’any 1453 davant de la cort del batlle es demana que arriben a pactar pau Huguet Guarner, manescal del regne de França d’una part i Bernat Mata pintor de la vila; Bernat va denunciar davant del batlle que Pere Cuc mestre de cases i el mulater Arnau Tutusaus li deuen diners que no li volen pagar;  El 1437 encara en els documents medievals es deia que en el carrer dels Pintors hi havia la casa de Joan Mates, pintor de la vila.

Mireu aquest vídeo sobre un dels retaules de Joan Mates.