Vista des del castell de Foix
Fons: Al segle XV trobem vivim a
Vilafranca a la plaça de l’Oli en Gabriel i Rafael Fons, cantirers, uns dels
primers cantirers d’oli d’aquesta plaça on hi van viure altres cantirers fins a
principis del segle XX. Al segle XVI hi trobem en la documentació Joan Fons
cirurgià i la seva muller LLuïssa, familiar de l’anterior Gabriel. Al segle
XVII un altre cantirer anomenat Francesc Fons continua vivint a la plaça de l’Oli;
Font: L’any 1304 ja trobem a
Vilafranca el rector de l’església de Santa Maria anomenat Guillem Font, un
batlle d’aquest segle XIV va ser Romeu Font, un altre rector, en aquest cas de
l’església de Marmella, al Baix Penedès va ser Ferrer Font. Altres foren
sastres, sabaters, mercaders, hostalers, basters, preveres...Al segle XV un
Guillem Font fou batlle de Vilafranca. Fons i tot un Bernat Font, pescador
nascut a Vilafranca se’n va a viure a Vilanova, una cosa lògica. La família de
notaris de Barcelona, els Ça Font, arriben a tenir mol patrimoni al segle XV i
posteriors a Vilafranca, degut a la donació que els hi va fer el rei Joan II
després de la guerra contra el seu fill Carles de Viana; Fontanals: el primer trobat en la documentació és Arnau Fontanals
veí de Sant Pere de Riudebitlles. Un Nicolau Fontanal oriünd de Freixe, viu a
Vilafranca l’any 1403. Uns Fontanals viuen al terme de Fontrubí, a l’Alt
Penedès. Fontanyes: Pere Fontanyes
nascut a Bonastre, comprar mercaderies a drapers de Vilafranca. Al segle XV
trobem Arnau Fontanyes vivint a Sant Martí Sarroca. Un Fontanyes, mercader, fou
atacat l’any 1404 en el mercat o fira medieval de Vilafranca. Tots semblen
familiars dels de Bonastre. Uns van ser mestres de cases, cirurgians, vivint a
Castellvi de la Marca i a Vilafranca al carrer de la Palma. Fontrúbia: Cognom antic del terme
actual de Fontrubí. El 1358 trobem el sabater Bernat de Fontrúbia vivint a
Vilafranca. Els cavallers Fontrúbia eren senyors de Sant Martí Sarroca el segle
XIV, a la Rovira Roja. Familiars dels castlans de Vilafranca. Forana: el 1340 Raimon Forana és notari
i prevere a Terrassola (Lavit). El cognom Forana és originari d’aquest terme de
Lavit, en època medieval. Un Valenti Forana el 1411 viu a Vilafranca, al carrer
del Forn dels Monjos (l’actual Rambla Nostra Senyora). Fore: Fore o Foret és un cognom de la Geltrú del segle XIV. Eulalia
Foresa va ser monja al monestir de Santa Clara de Vilafranca l’any 1432. Fortuny: Jaume Fortuny sastre de
Vilafranca surt en la documentació l’any 1341. Posteriorment, altres Fortuny
tenen patrimoni a la quadra de Masdovelles de Vilafranca, un dels carrers
perpendiculars d’actual Sant Pere. Foxet:
un Foxet barber viu a Moja l’any 1348. Franquesa:
cognom que ja trobem l’any 1298 en un procés contra Guillem Franquesa de
Vilafranca que regia la cort del batlle, pels maltractaments cap als jueus de
Vilafranca. Durant els segles XIV i XV teixidors, sastres, apotecaris,
preveres....Eren originaris del mas de Gordoi, situat al terme de Vilafranca,
en direcció a la muntanya de Sant Pau. Tenien cases al carrer de Santa Maria de
Vila. Van formar part de la Universitat d’aquesta Vila. Frexenet: També el 1298 ja trobem aquest cognom pel Penedès. Ramon
Frexenet sastre de Vilafranca, vivia al carrer de la Parellada. Frugell: Un vicari i notari de
l’església de Santa Maria de Vilafranca, va ser Guillem Frugell l’any 1334.
Molt actiu en aquells primers anys del segle XIV. Fullana: El llinatge Fullana sabaters vivien a Vilafranca durant el
segle XIV i XV, als carrers Sant Joan, Cort o Cap de Creus. Un Bernat Fuyana va ser carnisser a
Vilafranca. Fuster: El 1296 Guillem
i Bernat Fuster formaven part de la Universitat de Vilafranca. L’any 1346 els
Fuster estaven van ser acusats d’heretgia per ser beguins al monestir de Sant
Francesc de Vilafranca. El seu judici ha estat editat i comentat per diferents
autors. El 1369 trobem vivint a la Geltrú, Raimon Fuster. Sabaters, mercaders,
artesans...cognom molt extens en diferents llocs de Catalunya, alguns
originaris dels Penedès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada