diumenge, 11 d’agost del 2013

Carrers medievals de Vilafranca del Penedès (1)


El carrer de la Fruita de gent noble i del forn:
 
Algunes ciutats i/o pobles de Catalunya tenen un carrer amb aquest nom i que en el seu origen és també medieval.

En el carrer de la Fruita de Barcelona s’han trobat una Domus Romana i Sitges Medievals . Es diu que era un nou centre patrimonial de primer ordre, on conviuen en un mateix jaciment vestigis de la Barcino romana i restes d’un casal del Call, el barri jueu de la Barcelona medieval.

Altres ciutats bategen els seus carrers per l'element que hi ha o hi ha hagut.

A Vilanova i la Geltrú té el seu Carrer de la Fruita, perquè hi havia una distribuïdora de fruita, no sabem si en època medieval.

A la població medieval de Bagà fundada l’any 1234 a través d’una carta de franqueses que Galceran de Pinós i la seva esposa Esclarmonda atorgaren als habitants de la vall de Bastereny i que esdevingué la capital de les seves baronies hi ha també un carrer anomenat de la Fruita, molt a prop del Palau dels Pinós.

Fora de Catalunya també podem trobar aquest nom en alguna ciutat d’origen medieval, com per exemple Avilés. Aquest carrer va ser aquell on es celebrava el mercat de la Fruita d’època medieval.

La fruita era molt present a la cuina medieval: poma, pera, codony, raïm, taronja, poncem i llimona, meló, pruna, cirera, albercoc, préssec, maduixes i fruites del bosc.

La petita ciutat emmurallada de Barcelona s’alçava entre gremis i confraries dels quals queden encara algunes petjades pel barri Gòtic, com succeeix amb la nomenclatura dels seus carrers. Per tota la ciutat es trobaven places dedicades a la venda i intercanvi de productes alimentaris, camperols que intentaven col·locar el seu gènere i revenedores que espremien tota possibilitat. L’actual plaça de l’Àngel s’anomenava Plaça del Blat i ben a prop se situaven unes altres com la Plaça de l’Oli i la de les Cols. A Portaferrisa se situaven aquells que distribuïen raïms i per això es deia Plaça de la Verema, sent curiós que ja en aquells dies s’utilitzés un sistema similar al de les denominacions d’origen en obligar als venedors a emplaçar-se segons les zones geogràfiques provinents i d’aquesta manera no confondre al comprador.

La ciutat no vivia d’esquena al mar, sinó que depenia del seu port per establir intercanvis comercials que incloïen espècies i altres productes que proveïen els estómacs de Barcelona, i de les seves aigües, d’on provenien els lluços, sardines i altres peixos que mitigaven les quaresmes. La fruita, vegetals i llegums no faltaven mai a la taula de les classes més altes.

El carrer de la Fruita actual de Vilafranca de fet en època medieval tenia dos noms: el dit carrer de la Fruita que anava des de la plaça actual de la Constitució fins a la plaça Lluis Via i des d’aquesta plaça fins al carrer dels Ferrers tenia el nom del Forn de la Fruita.

És un dels carrers que encara conserva la seva estretor medieval (no més de dues passes).

El carrer de la Fruita:

El nom del carrer de la Fruita el trobem en la documentació a partir de l’any 1366: Pere Cortei, del mas Cortei de Sant Cugat Sesgarrigues, ven una casa situada al carrer de la Fruita al mercader Francesc Tàrrega, que era de Guillem Vallès, ja que aquest ara viu a Barcelona. La casa que compra està al costat d’una altra que també és del mateix Francesc Tàrrega.

En aquell temps, el carrer era més llarg, travessava la plaça de la Constitució i anava cap a la plaça de Santa Maria fins agafar el carrer de Sant Bernat.

Els Tàrrega hi van viure durant tot el segle XIV i XV en aquest carrer. Era un llinatge de mercaders i notaris. L’historiador Jaume Arell ens diu: “El mercader Joan Tàrrega [...], fill d’una família de drapers de Vilafranca del Penedès, va formar part d’algunes companyies comercials de Barcelona del segle XV, combinant la residència entre Barcelona, Vilafranca i Flandes (Els mercaders catalans al quatre-cents. Pàg.379.). El pare de Joan, el també mercader Bartomeu Tàrrega, va ser el comprador de les rendes reials de l’any 1406 fins al 1418, és a dir, tots els emoluments i drets que el rei extreia de la vila per raó de mercat i fires i altres, eren arrendats en pública subhasta a la plaça Major. Els arrendataris pagaven el producte de l’arrendament, per terços, al batlle general com a gestor administratiu del patrimoni reial i l’encarregat de fer la subhasta. A partir de ser els cobradors de les rendes reials, els seus beneficis s’incrementaven, el seu poder augmentava, i el seu prestigi social i polític era evident.

Els Tàrrega es van emparentar amb els nobles Avinyó.

Els mercaders i notaris Cabreny van ser un altre llinatge que vivia en aquest carrer. També el mercader Joan Cabreny compra les rendes del rei en subhasta pública i les administra de l’any 1400 al 1402. Si notem que aquest carrer està molt a prop del lloc on es produïa la subhasta (l’actual plaça de la Constitució) i si a més pensem en que en el carrer de la Fruita de Barcelona, en aquell casal medieval dels segles XIII i XIV i on s’han recuperat sitges de grans dimensions, que probablement devien formar part de l’alfòndec, l’equipament del call que acollia als mercaders i els seus productes, potser aquest era un dels espais que els mercaders medievals vilafranquins volien controlar d’una o  altra manera (hem de fer notar, però que el call jueu com també el carrer anomenat alfòndec són situats en altres indrets de la Vila en aquesta època). Altres mercaders i/o notaris que hi viuen són els Pons, els Peralba (en Bernat Peralba, l’any 1381 va ser batlle de Vilafranca), els Prats, els Brugal, els Ferrandell, els Terra.

L’any 1381 hi trobem que té una casa un dels pocs argenters medievals de Vilafranca, en Joan Guitart. Els Cabrera i els Ferrer d’ofici sastre viuen també en aquest carrer. Els Febrer d’oficis matrasser (fabricant de ballestes) i sabaters hi eren també en aquest carrer. Algun baster com Guillem Torra també hi era.

En quant a nobles, hi tenim vivint el 1395 al senyor de Guardiola de Fontrubí, en Ramon Barberà. Va ser a partir del matrimoni de Ramon amb Violant filla de Ramon Brugal. Aquest últim Ramon fa donació de la casa que té al carrer de la Fruita al Barberà.

Un inventari d’una casa situada en aquest carrer ens confirma, com en altres indrets de la vila, que hi tenien el seu celler, el seu estable, la cuina , un pis i les golfes.

Les rendes (impostos) que pagaven aquests veïns per viure en les cases situades en aquest carrer, era als castlans de Vilafranca, com a representants del rei a Vilafranca, (Bartolomé i Hug de Vilafranca als segles XIV i XV) al llinatge Pellisser (com a senyors feudals de quasi mig Vilafranca) i als pobres vergonyants de l’església de Santa Maria de la Vila.

El Forn del carrer de la Fruita:

La part des de la plaça de Lluís Via fins al carrer dels Ferrers s’anomenava el carrer del Forn de la Fruita.
     
El forn estava situat en el lloc on no fa gaire s’ha obert un passatge que va cap al carrer dels Ferrers anomenat Antoni Sabaté Mill. Hagués estat bé donar-li el nom de passatge del Forn de la Fruita. Entre els anys 1450 i 1500 al seu costat hi havia un hostal.
 
Lloc probable on hi havia el forn i ara hi ha un passatge

Tenim dades d’aquest forn de pa des de l’any 1312. En aquest any el castlà de Vilafranca, en Jaume Montoliu dóna els drets que li pertanyen a la seva muller Elisenda sobre el forn i casa que posseïa conjuntament amb el castlà Bernat Canyelles, a Guillem de Sitges, procurador del rei. És a dir, les rendes del forn, que eren dels castlans, passen a ser reials. Guillem paga 1120 sous. Tot i que continua durant tots els segles posteriors de domini reial passa a mans dels castlans una i altra vegada: El castlà Bartomeu de Vilafranca (1422); Galcerà de Vilafranca ( 1425); El castlà Huguet de Vilafranca hi té el domini l’any 1451; fins i tot hi fa treballar un esclau llibert seu anomenat Joan.

El 1373 es dóna llicència a Guillema vídua de Guillem Sunyer per vendre i moldre el pa en aquest forn. Havien de ser pans petits.

Un carrer per tant, que deuria estar en força moviment en aquella època, per la gent que hi vivia, per la venda possible de fruita que hi havia, per l’hostal que hem anomenat, potser pels mercaders que anaven i venien i també per el forn de pa que hi existia.
 
Molt probablement dins de cada llar de l'actual carrer de la Fruita hi ha signes de l'època medieval, alguns ja desapareguts o enderrocats.