divendres, 28 de març del 2014


Pintures de la portalada lateral romànica de Santa Maria de Vilafranca
El 2014 l’IEP va agafar el compromís d’organitzar la Trobada d’Amics de l’Art Romànic al Penedès. Ens acompanyaran els Amics de l’Art Romànic de Sabadell, els Amics de l’Art Romànic del Bages, els Amics de l’Art Romànic de Barcelona – IEC i els Amics de l’Art Romànic del Berguedà. L’IEP serà l’amfitrió, per això ens agradaria que els socis també hi fóssiu.

Ens trobarem a tres quarts de 10 del matí, al davant del Vinseum.

S’iniciarà la visita a les 10 del mati, a la sala d’actes del Vinseum, amb unes paraules de benvinguda i una presentació de la història de la Vilafranca medieval, a càrrec de l’historiador Josep Bosch i Planas. Després es completaran uns itineraris, per grups, per visitar els edificis medievals civils i religiosos de la vila.

Posteriorment ens desplaçarem, amb cotxes particulars, al restaurant Can Ayxelà pel dinar de germanor. Allà hi haurà una xerrada sobre “Reviure el passat a través dels sabors”, a càrrec de Maria Soler, historiadora i professora de la Universitat de Barcelona.

En acabar, ens desplaçarem a Santa Margarida i els Monjos per visitar el Molí del Foix. Es tracta d'un molí fariner d'origen medieval, segles XI-XII. La visita anirà a càrrec de l’arqueòleg i historiador penedesenc Alfred Mauri.

Preu de la sortida: 25 € (inclou dinar, visites i xerrades).

El transport anirà a càrrec de cada soci. Per evitar l’acumulació de cotxes, seria necessari comunicar-ne la disponibilitat a la secretaria de l’IEP.

 

dijous, 20 de març del 2014

Els mercaders i el mercader vilafranquí Francesc Babau.



Les cases dels mercaders, més petites si es trobaven dins de la muralla medieval, i més grans quan es bastiren fora murs, solien tenir els baixos ocupats pel celler i el magatzem. La teulada estava coberta amb teules a doble vessant. A les golfes s’hi guardaven els mals endreços, o bé hi dormien els esclaus i els criats.   

La cuina i el menjador, sovint sense separació, formaven una part molt important de la casa. A la cuina hi havia els estris propis per a l’elaboració del pa i per cuinar; el menjador no tenia gaires mobles, la taula moltes vegades era plegable i els objectes diversos i les vaixelles es guardaven en caixes que també servien per seure, com els bancs.
A les cases també es guardava armament divers que el pare de família utilitzava quan feia els llargs viatges per terres llunyanes. Els dormitoris no eren molt grans: hi encabien el llit i les caixes on es guardava la roba. A les cases dels mercaders també es podia trobar una habitació destinada a fer d’escriptori, així com una capella.
La casa solia estar ocupada per la unitat familiar que formaven el mercader, l’esposa i els fills, els quals rebien la primera instrucció a casa. Amb la família, també hi vivien els criats i els esclaus que es dedicaven a les labors domèstiques.
La vida del mercader estava totalment dedicada al negoci i passava llargues temporades juny de casa, a l’estranger, embrancat en diferents operacions comercials i exposat a diversos perills. El que
més temia era l’esclavatge en cas de ser capturat pels musulmans.


          La ciutat de Bruges
Inventari del mercader vilafranquí Francesc Babau 
A la mort del mercader Francesc Babau, l’any 1422, Constança, la seva muller, i els seus fills Bartomeu, Jaume i Joan fan un inventari dels seus béns. Hem escollit alguns fragments :
...in càmera in quad ictus difunt jacebat...un libre de paper de les Constitucions de Catalunya en pla, cubert de vermell..fou oberta la caxeta..e fou trobat diversos papers de diversos comptes així per raó de ser mercader e com altres papers..un libre de la companyia que liat ab en Vicens Riba (un altre mercader de Vilafranca del Penedès)...diverses cartes...per altres censals morts (prèstecs) e peças de terra...en la caxa gran de les scrptures..fou hi trobat tres balanses de pesar florins, noves embolicada ab una tovallola obrada ab botons de seda morada...fou trobat un libre de paper ab cuberta de pergamí en la qual foren a trobats capbrevats los censals següents:...de la universitat de la vila...de la universitat de l’Arbós...i també un full de paper scrit de mà pròpia del senyor en Galcerà de Fontella, mercader de Barcelona, qui comença: stà en veritat que a 22 de novembre..havia en lo safrà que fou tramés per abdosos a Brugés e en Anglaterra, lo qual safrà munte a quantitat de 1055 lliures... Els bucs barcelonins s’incorporen, poc després de 1300, a la ruta del mas del Nord. Als carregaments d’anada són nombrosos els articles orientals – espècies, alum i colorants- seguits d’alguns productes locals- safrà, arròs, fruits secs i armes-. Els de tornada estaven integrats quasi exclusivament per draps flamencs i estany anglès. La presència catalana a Bruges, vers el 1330, assolí la fundació d’un consolat.
Continuant amb l’inventari ens diu:..primerament, del dit safrà trameteren per terra per la via de Muntpeyler de Gènova tres sachs de safrà Balaguer (Lleida)/ També trameteren per la via de Mallorques per les galeres de venessians dues bales de safrà de Balaguer en que ha 360 lliures de safrà a pes de Barcelona, les quals són consignades a Londres an Lorenç Madrenchs ( Sabem d’un Pere Madrenc, veler de l’ofici de valer del General de Catalunya).
Aquestes són les deutes qui són deguts a la dita heretat dins la ciutat de Tarragona per rahó d’aquells 18 fays (teixits de seda fets amb lligam de plana i trama gruixuda o doblada a diversos caps per passada) i 7 cuyrs palosos de bous castellans de pes de 20 tones que’l dit Francesc Babau li tramés per la barca d’en Antoni Cardona de Barcelona consignats al senyor en Pere Gilabert e Gabriel Gilabert son fill el 1/7/1420.
Altres deutes que han de cobrar els hereus són: ..de Joan Marti sabater de Tarragona per 11 cuyrs de bou pellesos..; de Pere Lobaria, també sabater de Tarragona per un fay de cuyros de bou...; Bassa Nebot d’en Riera sabater de Tarragona per un fay de cuyros...; Marti Gilabert, blanquer de Tarragona per 22 cuyros de bou...; Pere Fuster sabater de Tarragona per 11 cuyros palosos de bou; mestre Semoya Francesc sabater de Tarragona per 11 cuyros...
També deutes de gent de Montblanc: d’en Pere Mariner de Montblanch per una saya blanca que el dit Francesc Babau li havia comanada per aparelar...dels sabaters Rafel Figols e Marti Terrissa e en Gomar, tots de Montblanch per 11 cuyrs adobats...
Els Babau fou un llinatge molt important a Vilafranca i a tot el Penedès. Andreu, Joan, Francesc, Jaume, Bernat, Guillem Babau, són alguns dels mercaders al segle XV i del mateix llinatge. Més de 300 mercaders que treballaven per la nostra comarca durant el segle XIV i XV van viure a la Vilafranca medieval.


dilluns, 10 de març del 2014

El mas medieval Penedès



 Mas Abadal (santa Margarida i els Monjos)

Un mas, ens diuen alguns autors, és una explotació familiar que té com a base una casa i terres que en depenen. Terres que solen ésser formades per camps de conreus, prats i pastures, boscs i horts. R. Viader plantejà la possibilitat que des de la meitat del segle XII al Penedès, “ací i allà, algun senyor hagués pogut reagrupar algunes parcel·les, reunir-les per formar un mas”.

A l’entorn de Vilafranca del Penedès trobem masos que són explotacions, amb horts, eres, arbres fruiters, camps grans, vinyes, zones de pastures i fins i tot zones forestals. El mas també es fa servir com a habitatge, amb una orientació i una ubicació adequada amb existència de camins que el comunicava amb altres masos del voltant, amb la proximitat d’una riera o torrentera...

Trobem masies al voltant de Vilafranca com a centre urbà que recull els diferents pobles petits i rurals de la comarca on els propietaris formaran o formen part del poder urbà de Vilafranca, a la vegada que hi treballen o hi viuen. Molts són els habitants del centre urbà de la vila, que deuen el seu origen a viure en un mas existent molt a prop. No els acostumen a deixar, sinó que part d’aquest llinatge viuen a dins de la vila o hi tenen béns propis. Alguns d’aquests masos que habitualment trobem en la documentació notarial són els que es detallen a continuació.

El mas de l’Alzina, on primer eren propietaris els Alzina, originaris del poble de Moja, i després, a causa de polítiques matrimonials, n’és senyor el llinatge Gual. Els Gual també són propietaris i terratinents d’altres masos de les comarques de l’Alt Penedès i Baix Penedès, com el mas de la Riba o el mas de Pacs del Penedès.

El mas de l’Abadal, situat a la parròquia de Santa Margarida dels Monjos, d’on és originari el llinatge Brunet. Molts dels llinatges de tota l’edat mitjana que vivien dins del nucli urbà tenien el seu origen en aquesta parròquia –primer espai poblat, abans de la mateixa Vilafranca–. En aquest espai s’hi trobaven els masos Brugal; el mas de la Coma; la casa o castell dels Espitlles, nobles que eren també senyors del castell de la Bleda, en el terme de Sant Martí Sarroca; el mas Pelegrins, llinatge de mercaders; el mas dels Porgues, del llinatge Mulner; el mas Rabassa, que és un dels més importants tant per la seva ubicació, molt a prop del castell d’Olèrdola, com pel seu poder econòmic fora i dins de Vilafranca.




Un altre dels espais poblats anteriorment també va ser el terme de Sant Martí Sarroca. D’aquest en surten els masos i cognoms següents: mas Bruguers; mas del Coll, d’on era originari el llinatge Senyechs, molt important quant al poder polític de la vila del segle XV; mas de la Pedrosa, d’on ve el llinatge Berenguer; la casa o mas de Riudefoix, situat al terme de Sant Martí Sarroca, del qual també els castlans de Vilafranca van ser propietaris; el mas Salma dels Pujadors al terme de Sant Martí Sarroca.

Dins el municipi de Vilafranca hi trobem els masos següents: Caldoria; el mas de Na Casina o el mas Fangar són del terme de Sant Pere Molanta, poble on també molts nobles de Vilafranca hi tindran el seu espai de poder a través de cobraments de censos amb terres, o altres masos que estableixen (els llinatges Borràs i Ferrer són originaris d’aquests dos masos); el mas de les Clotes, del llinatge Lleó (aquest nom de les Clotes és el que té actualment el barri de Vilafranca que està situat en el mateix lloc on hi havia el mas).

Ja més cap a l’extrem de la comarca hi trobem masos que ciutadans honrats, nobles o cavallers de la vila també posseïen: el mas Estavella, al terme de Castellví, del qual els nobles Barberà van ser propietaris conjuntament amb els castlans Vilafranca, conjuntament amb el mas de les Pujades (Castellví) als segles XIV i XV; el mas Saig (Castellví), amb el llinatge dels Carbonell.

Altres masos foren el mas Guilera, del llinatge Bolet (Terrassola i Lavit); el mas Ribalta (Terrassola i Lavit) i el mas Pontons (Pontons), dels nobles d’Avinyó; el mas de la Costa (les Gunyoles-Avinyonet), amb el llinatge Miró; el mas d’Oller i el mas Sala (la Granada), d’on són originaris els Gostemps àlies Sala.

Finalment destacarem també dins del terme de Sant Cugat Sesgarrigues el mas de Puigroig, on van viure els llinatges Canyelles, Vilafranca, Montbui, Copons i altres, tots emparentats entre ells.

Un dels llinatges que es va propagar per tota la comarca i molt més enllà, i que la seva influència i poder va ser molt important a Vilafranca i comarca, van ser els Cervelló, senyors de Vilademàger, dins el terme de la Llacuna. Van formar part del llinatge familiar dels castlans de Vilafranca i altres nobles com els Avinyó, els Barberà o els Espitlles.

La influència de l’entorn de Vilafranca del Penedès va ajudar i molt en el poder que s’exercia a la vila. Per una part, va ser el fet d’haver estat poblat, en un principi, per masies aïllades que explotaven en servitud feudal pagesos i que posteriorment van voler ampliar el seu poder polític i social vivint dins del nucli urbà de la vila. L’origen de quasi totes les famílies existents a la vila els segles XIV i XV derivava d’un mas. Aquests van ser la font del poder polític i social. Més endavant, i veient que el fet de viure en una ciutat on no s’havia de pagar uns certs impostos era atraient, moltes més persones benestants s’hi afegiren.