diumenge, 20 d’abril del 2014

El carrer Graupere o Guerau Pere (II)







Aquest segon carrer medieval existent a Vilafranca del Penedès, tenia també un estretor típic dels carrers d’aquella època. Seria exactament com el tros que va des de la plaça de la Constitució fins a la meitat del dit carrer.


A la meitat del carrer Graupere s’eixampla amb la plaça, que no existia en l’època medieval, anomenada de Lluís Via i segueix acabant amb l’enllaç del carrer de la Fruita, anomenat ja amb un altre article.


Al nord d’aquest carrer hi havia el vall, el passatge del mur o el també dit trànsit del mur (l’actual carrer muralla dels Vallets).


El nom de Graupere hauria de ser originàriament el de Guerau Pere. El llinatge de cognom Pere el trobem molt sovint en el segles medievals al Penedès des de l’any 1155. Aquesta és la primera data d’un Bernat Pere fill d’Arnau Pere vivint a La Granada del Penedès fent una donació d’una terra a la taula de la Catedral de Barcelona.


Molt probablement el nom de Guerau Pere ve d’aquell notari/franciscà beguí i secretari d’aquell metge i visionari català Arnau de Vilanova vivent entre a mitjans del segle XIII i XIV. Si així fos estaríem amb un dels carrers que té un nom medieval des de fa ja molt de temps.




El cognom Pere el van adoptar alguns d’aquells beguins que vivien a Vilafranca i que van ser acusats en un procés l’any 1344/45. L’any 1334 trobem el testament d’un Guillem Pere. Aquest és fil, segons el testament, de Guillem Sabater. Com a marmessors hi surt el mateix pare i un físic vilafranquí anomenat Bernat de Bonell, és a dir amb una feina semblant a l’Arnau de Vilanova. A més, el dit Guillem Pere vol ser enterrat en el túmul de propietat d’aquest físic Bonell.


L’any 1391 documentat trobem que la casa que era propietat de Guerau Pere situat al dit carrer de Graupere passa a propietat d’un altre notari, en Berenguer Alegret. Aquest notari hi té domicili fins a la seva mort. Sembla que obté la casa per donació en temps de noces, ja que es casà amb la filla del Graupere notari, de nom Maria. Hem de fer notar que els franciscans espirituals es podien casar i tenir fills.


Molts carnissers vivien en aquest carrer a partir del segle XIV. La família de carnissers de cognom Urgell n’eren uns. Guillem, Arnau i Pere són els que més sovint trobem en els documents notarials. Alguna d’aquests cases dels Urgell deurien ser bastant grans, ja que una d’elles la venen al preu de 100 lliures a un mercader. Preu aquest, molt alt per una casa normal en aquella època. Un altre Andreu Urgell fou prevere i vicari de la catedral de Girona l’any 1401, familiar d’aquests carnissers del carrer Graupere.


Un altra família de carnissers, eren els Mercer, comprant més d’una casa durant el segle XV al preu de 40 lliures, 18 lliures i 6 lliures (de les tres que van posseïr).


En aquest carrer, com en tots els de la vila medieval, alguns mercaders com els Cabreny (ja comentats al carrer de la Fruita) cobraven rendes. Podem dir que més de cinc mercaders cobren cens de cases situades en aquest carrer.


A principis del segle XVI aquest carrer també se l’anomena carrer de les Banyes. L’origen podria ser el fet de que hi hagués un hostal o un propietari que vivia a les Cabanyes? els dos aspectes van ser-hi durant aquest any i posteriors.


Moltes obres s’han fet en aquest carrer des d’aquells dies, poques restes (o cap) arqueològics han sortit a la llum o s’han donat a conèixer, caldria tenir en compte que totes les cases tenien el seu celler, els seus pous i els seus horts, algun aspecte d’aquell temps queda encara amagat en aquest altre carrer medieval.




Arnau de Vilanova:


Nascut el 1238 (no se sap a on) i mort el 1311. Va estudiar la Biblia i altres llibres jueus amb les seves llengües originals, així com l’àrab i part de la cultura musulmana. Estudiá medicina a Montpellier i des de 1281 fou metge de Pere el Gran (va estar present en el seu llit de mort a Vilafranca l’any 1285) i els seus successors. Aficionar a la teologia, va freqüentar als franciscans espirituals (els beguins). Fou condemnat, encara que el Papa el va perdonar, aconsellant-li que es dediqués exclusivament a la medicina.