Els Abenafia, jueus de la branca de la família
de València, van viure al call jueu vilafranquí
des de l’any 1332 fins el 1380. També alguns d’ells van estar al call de
l’Arboç del Penedès. A partir de l’any 1380 els trobem vivint a Barcelona.
Des del 1283 fins ben bé l’expulsió, a finals
del segle XIV, van viure a València alguns Abenafia. Hi trobem per exemple, a
Samuel Abenafia (1283)i Baruc Abenafia (1378). Molt probablement, el primer en
Samuel, és el que també es troba vivint a Mallorca el 1304 amb la seva filla
Rica.
Els jueus canviaven
sovint de lloc d’estada segons si hi estaven bé o els seus negocis (la majoria
prestamistes) els hi ho permetien.
Trobem jueus amb
aquest cognom també durant els anys del segle XIV a Lleida: Jucef Abenafia
(1371), a Tàrrega: Jucef Abenafia, on el 1456 en un llibre d’àpoques notarial
hi surt una caricatura seva. Aquest Jucef era fill i hereu d’un Salomó Abenafia
i en aquest llibre surt anotat que reconeix haver rebut a través de Pere
Bremon, clavari, certa quantitat de diners que diversos habitants de Tàrrega
devien al seu pare. A Calatayud: Mossé d’Abenafia
(1279), Aaron Abenafia (1341)a Molina de Aragón: Samuel Abenafia (1406). Aquest
Samuel, havia denunciat en aquell mateix any que, trobant-se a Calatayud per
procedir judicialment contra diferents veïns de Vilafranca, aldea de Daroca,
que li devien diners, alguns d’aquests amb paraules malsonants el van enganyar
i el van portar a casa de Juan de Linyan, veí de Calatayud i allà li van robar
amb violència nou cartes de deutes que sumades eren 400 florins i 35 florins d’or
que portava a sobre. Vet aquí la popularitat que tenien els jueus prestamistes.
A Monzón (Huesca-
Aragó) hi trobem també a l’aljama residint un altre Jucef Abenafia (1378).
L’any 1408 un altre
Jucef Abenafia (potser un dels ja anomenats) és metge personal del rei Marti I
d’Aragó i s’establí a Sicília on s’examinà de medicina.
El primer any
documentat que trobem els Abenafia a Vilafranca del Penedès és l’any 1332.
Abraham Abenafia amb la seva muller Astruga; Bonanasch Abenafia amb la seva
muller Bonadona; Salomó Abenafia amb la seva muller Beyaira i el fill d’ambdós
en Mossé Abenafia (que abans de l’any 1350 vivia a l’Arboç del Penedès, en
aquest any a l’Arboç hi trobem Asser Abenafia, potser un altre membre d’aquesta
família); Samuel Abenafia que es morí a la vila l’any 1349; un altre Abraham
Abenafia amb la seva muller Regina Salomó, que fou vídua d’un altre jueu
vilafranquí, en Perloni Caravida i el fill Astruc Abenafia, aquesta última
família vivia al carrer de Sant Julià 1350. Aquest seria l’actual del Marquès
de Alfarràs, un dels carrers principals del call.
A finals del segle
XIV vivint a Barcelona hi és Astruc Abenafia, potser el fill de la parella
anterior (1383/86.
La difusió de la
pesta i d’altres catàstrofes com els cinc terratrèmols en menys de 70 anys,
foren les calamitats que posaven culpables als jueus. Els primers avalots amb l’assalt
i l’incendi d’algunes jueries , Pierre Vilar assenyala com a punts més
castigats entre altres a Vilafranca exactament el 29 de setembre de l’any 1348.
Data aquesta poc improbable ja que encara tenim jueus vivint al call
vilafranquí, uns d’ells la família Abenafia.
En aquesta adreça
(publicació sobre violència al call de Tàrrega, l’any 1348) es pot veure una
caricatura del jueu Jucef Abenafia de Tàrrega en un llibre d’àpoques. És anotat
com a prestamista l’any 1456.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada