dilluns, 27 d’octubre del 2014

Vuitanta Capítols Matrimonials Penedesencs del Segle XV i 7


http://intercentres.edu.gva.es/albait/ELS%20CASTELLS%205/els_gremis.JPG

Mestre de cases

 

Era el menestral que tenia al seu càrrec els aspectes materials de la construcció d´un edifici. El gremi es troba associat a vegades al de fusters i al de picapedrers.

Hem trobat cinc mestres de cases i tenim els capítols d’un, en Bartomeu Perelló de Vilafranca, que els fa amb Joana Scardo (filla d’un teixidor). Els que surten com a testimonis són : Bernard Carreres, Berenguer Ferrer,  Matias Fontana  i  Joan Gostemps.

 

http://www.museugranollers.org/xarxa-adoberies/imatges/02.jpg

Els assaonadors  

 

Es l’ofici de donar  sèu o assaonar pells o cuirs, és a dir, recollir les pells en crosta del blanquer i fer-hi les operacions d’engreixar, tenyir, treure arrugues ... d’acabament. Lliurava així un article enllestit per a l’ús dels sabaters, dels basters i d’altre personal d’ofici relacionats amb la pell. A Barcelona, ja al segle XV,  havien constituït una confraria.

Dels dos assaonadors que surten en els nostres documents, tenim als capítols d’un, en Bartomeu Canon, que els fa amb Grahida Gilabert de Torrelles de Foix.

Un altre és Melcior Martí, que a finals del segle XV surt com a difunt. Si hi havia blanquers i sabaters hi havia d’haver també assaonadors . En el fogatge de 1.553 en surten 5 d’assaonadors.

 

Els calderers

http://www.festes.org/imatges/1096_escudellacastellterssol4.jpg

Eren les persones que fabricaven  peroles, casseroles, càntirs, olles ... a Barcelona formaren gremi ja al 1.395 com una especialitat dels ferrers, a la que estaven sovint units en gremis mixtes del s. XIV  al s. XIX. A les petites ciutats i viles formaren un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats amb el gremi de Sant Eloi. A Vilafranca al segle XIV i XV la confraria era composada pels argenters, armers, ferrers, calderers, llauners ... era de les confraries de la vila una de les més poderoses.

En els calderers que surten en els capítols matrimonials s’uneixen dues famílies: Joan Gual (hereu) fa capítols amb Joana Cullerer (filla de sabater).

Els capítols de l’hereu de la família Cureller (sabater) que els fa amb Isabel Gual, filla de Martí Gual (alhora germà del Joan), són signats el mateix dia. Dues famílies Gual- Cullerer que pel fet de fer capítols matrimonials entre elles, amplien els seus béns  mobles i immobles.

Al segle XVI, al fogatge de 1.553 no hi trobem cap calderer. Probablement la decadència de l’ofici en aquests anys anava ja de baixa.

 

http://www.cellerullastrell.cat/control/arxius/productes/cistella_espart.jpgEls esparters

 

Fan objectes d’espart o en venen. Els productes d’espart eren , al segle XIV, un dels objectes importants del comerç marítim. A Barcelona formaven gremi amb els vidriers. A Vilafranca  la confraria la formaven, ja l’any 1388, els espardenyers, esparters, corders, i tractants de cànem.  

En els documents matrimonials hi surten dos esparters : Jeroni Bosch ciutadà de Barcelona que fa capítols matrimonials amb Serena Rufet (filla de cirurgià). El pare de Jeroni era també esparter.

Al segle XVI, en el fogatge de 1.553 no hi surten esparters com a caps de casa.

Fins aquí els oficis que s’anoten en els vuitanta capítols matrimonials que hem buidat. L’amor era un aspecte totalment secundari o inexistent a l’hora d’emmaridar a la filla o fer casar l’hereu o el cabaler. L’ofici del pare era molt més important que no es perdés i els capítols matrimonials deixaven constància d’aquest fet.

 

http://3.bp.blogspot.com/-fkzNrA_ne2I/ToPkHj4H88I/AAAAAAAAKi4/mokLoWArIwU/s400/Pelleas_and_Melisande.jpg