Vuitanta Capítols Matrimonials Penedesencs del segle XV - 2

La distribució per oficis o professions dels nuvis:

 

No sempre està descrit l’ofici dels nuvis en els capítols matrimonials. A vegades aquest s’ha de suposar. Si en aquests hi apareix el pare, com era costum que la feina del pare passés al fill, ja podríem tenir alguna indicació més. Però, no sempre és així. Hi hem situat només, els oficis apareguts amb certesa. En són cinquanta-cinc:

 

- 9 paraires, 10 teixidors de llana o de lli, 9 llauradors, 2 mercaders, 1 mestre de cases,

1 apotecari, 1 barber, 2 blanquers, 6 bracers, 1 assaonador, 7 sabaters, 1 calderer, 2 ferrers, 1 esparter.

 

Els paraires

Els paraires fabricaven teixits de llana. Tenien cura de les feines preparatòries de la llana abans de la filatura : el rentat, el pentinat, l’emborrada i la corda de la fibra. El paraire fou essencial en la indústria tèxtil des del s. XIII fins les acaballes del s. XVIII . Exercia l’element empresarial i directiu. Comprava la llana i la donava a treballar als teixidors, tintorers, abaixadors, tot reservant-se  l’aprest final i la comercialització. Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia de gremis,  des del s. XV fins al s. XVII. La seva activitat era industrial, sovint els oficis de paraires i de teixidors coincidien en un mateix. Per això en la documentació dels capítols matrimonials trobem a vegades aquestes dues professions donades en una mateixa persona.

Entre els protagonistes dels capítols hi trobem :

 

Bartomeu Bolet (paraire i tintorer) , Bernat Scardo (paraire-teixidor), Pere Garcia                                      Joan Santomàs, Jaume Marrugat, Simeó Santomàs, Pere Riu                                              Joan Tintorer, Antoni Vives.

Altres paraires que surten en els documents com a pares (del nuvi o la núvia) o que signen com a testimonis són :

Andreu Ballet, Francesc Pastor, Nadal Castellví, Bartomeu Riba, Bartomeu Olivella                                  Joan Rovira.

En total hi trobem quinze paraires. A l’any 1.553 a Vilafranca hi havia 29 paraires. Durant el segle XV, probablement eren molts més, ja que en l’any 1.374 s’organitzà a Vilafranca el Gremi de Teixidors .

 Llotja del Tint de Banyoles (edifici medieval del segle XIV-XV) que feien servir els paraires.

 

Un exemple de famílies paraires que fan capítols matrimonials: La família Santomàs

 

1.478: Joan Santomas fa capítols amb Joana Poruguers (filla d’un teixidor)

1.486: Simeó Santomàs fa capítols amb Joana Scardo (filla d’un teixidor)

 

Tots dos són fills d’Antoni Santomàs que no treballava el teixit sinó que era pagès, però també podria ser paraire o teixidor ja que des de l’any 1420 els Santomàs són paraires. Podem veure per tant, que a partir del casament o unió de les dues famílies (els  Santomàs, Bruguers, i Scardo) ampliaven els seus béns familiars, des de béns mobles a  béns immobles.

 

També entre els vuitanta capítols matrimonials hi trobem Jaume Marrugat (de Castellet) que  fa capítols el 1.499  amb Joana Peixó (filla d´un blanquer) de Vilafranca. En Bartomeu Bolet (que és senyor d’en Mas de Guilera de Lavit), que fa capítols el 1.481 amb Francineta Puigthene, filla d’un jurista d’Igualada. La comercialització de la llana molt probablement va arribar a Igualada.

En resum: l’ampliació de l’economia familiar era més important. A l’hora de  fer capítols matrimonials calia trobar la parella idònia, aquella que tenia el mateix ofici, l’amor entre ells era el de menys. Els pares s’encarregaven de buscar l’hereu o la pubilla que necessitaven.