La ciutat medieval de
Vilafranca del Penedès ha vist celebrar la fira i el mercat des de l’any 1177,
data de la qual prové la seva primera notícia.
Els
primers notaris reials actius en una fira es troben a Vilafranca del Penedès per
concessió del rei Alfons a la vila el 1188. El primer va ser el clergue Bernat,
de la família dels castlans Vilafranca. L’escrivania es féu amb la finalitat de
poder redactar escriptures i documents públics que donessin fe i
proporcionessin seguretat jurídica a les transaccions que es realitzaven entre
els comerciants i entre els particulars durant els dies que durava la fira de
Vilafranca i set dies després.
La Fira de Vilafranca
La
fira de Vilafranca era internacional, tot i que també tenia àmbit local. Fou
confirmada, igual que el mercat, pel mateix rei Alfons, que en féu donació a
Berenguer i a Pere de Vilafranca i a dos cavallers més per mitjà d’una cessió
del maig de 1191, on consta que el rei només conservava una quarta part dels
impostos de les concessions comercials. El rei cedia dues quartes parts als
castlans Vilafranca i la darrera era per al bisbe de Barcelona. Al mateix temps
concedí a la vila una escrivania pública, necessària per a l’activitat dels mercaders.
La celebració de la fira començava per sant Lluc (18 d’octubre) i durava quinze
dies.
La
fira de Vilafranca, a més de ser un lloc de trobada de negociants, també tenia
un caire ramader, ja que els pagesos d’Eramprunyà, per exemple, hi anaven a
adquirir bous per llaurar. No hi mancaven bons cavalls i muls, com comentava el
rei Jaume II al sotsveguer de la vila en fer-li encàrrec el 13 d’octubre de
1304 d’adquirir-li un mul excel·lent.
La
importància de la vila quant als beneficis de la fira s’aprecia en la xifra de
les rendes reials cobrades el 1259, 8.000 sous barcelonesos. Aquesta quantitat
es pot relacionar amb l’existència del call dels jueus, pel cobrament de rendes
per part del rei i la producció i venda del “drap vermell de Vilafranca”, documentat
al segle XIV, que també pagava rendes.
A
la fira s’hi venia metalls de coure, ferro, estany, safrà, pells, espècies,
flassades, llanes, oli, formatge, mel, cera... en quant a productes agrícoles:
hortalisses, alls, cebes, porros, escalunyes (planta semblant a la ceba),fruita
verda, raïms...
La Fira de Vilafranca i la de
l’Arboç del Penedès
L’any
1358 el rei Pere III confirma les fires de l’Arboç, que se celebren deu dies
després de la festa de sant Pere Apòstol, del mes d’octubre, i dóna, al mateix
temps, seguretat a tots els que vinguin. Aquesta confirmació va donar pas a un
plet que s’inicià entre la vila de l’Arboç i Vilafranca perquè els jurats de
Vilafranca protestaren per l’excessiva proximitat entre les dues fires.
 |
| Descoberta de la muralla de l'Arboç del Penedès |
Argumentaven
dient que podrien començar les fires de Vilafranca el dia de sant Jaume i sant
Cugat del mes de juliol i durarien quinze dies, i les de l’Arboç començarien el
dia de sant Pere i sant Feliu, del mes d’agost. Per evitar ressentiments entre
les dues viles el rei dictà sentència: les fires de l’Arboç començarien deu dies
després dels Apòstols del mes d’octubre, i durarien deu dies seguits,[1]
mentre que les de Vilafranca serien el juliol i durarien quinze dies. La
importància de la fira de Vilafranca per la de l’Arboç era evident.
La
fira, a Vilafranca, es feia en l’espai exterior de la muralla on passava la via
secundària que sortia de Barcelona en direcció a Lleida. Aquesta via creuava
tota la comarca en direcció de llevant a ponent; més endavant va substituir la
Via Augusta, que passava pel centre de la Vila, i era el camí preferit dels
mercaders i comerciants que concorrien a
la fira. El nom de fira el trobem en la documentació alternativament amb el de
la fira de porcs, fira de les bèsties menudes i fira de les bèsties grosses,
noms donats perquè s’hi venien aquests tipus d’animals.
Els mercaders o nobles de Vilafranca i del
Penedès posseïen el domini de moltes terres, horts i cases a prop del lloc de
la celebració de les fires.
El Mercat medieval de la Granada i Vilafranca
Quant
al mercat de Vilafranca, no fou el primer del Penedès. Anteriorment es feia el
del poble veí de la Granada, que ja trobem documentat l’any 1133.
El
mercat de la Granada coexistí durant un cert temps amb el de Vilafranca, fins
que aquest l’absorbí del tot en superar-lo en importància. El mercat es feia
dins del centre urbà, en l’espai de la plaça Major també anomenada
posteriorment plaça del Blat (l’actual de la Constitució). Era més local i s’hi
deurien trobar els productes més necessaris que portaven a vendre els pagesos
de la comarca o els mateixos vilatans.
L’any
1401 el rei concedeix a Vilafranca que el mercat es faci el dissabte.
Posteriorment, el rei mana que si el dissabte és festa, es faci el dilluns.
La
lleuda era un dels impostos que gravaven l’entrada de mercaderies a la vila;
eren els ingressos més importants que rebia el rei, però justament a causa dels
privilegis de franquícies que donava a les viles o ciutats, aquest erari públic
era poc abundós.
 |
| La Granada del Penedès |
A
Vilafranca del Penedès els beneficis del mercat i les fires anaven al rei, però
també als mercaders, cavallers i/o burgesos de la vila. Aquest fet era perquè
les lleudes eren arrendades en subhasta pública i els arrendataris pagaven
l’import de l’arrendament al batlle general administrador del patrimoni reial.
La majoria d’aquests arrendataris al segle XV eren mercaders vilafranquins,
persones amb molts interessos tant econòmics com polítics a la vila. De les
lleudes existien la lleuda del peix, que gravava el salat i el fresc, la lleuda
del pla, que gravava l’entrada de productes hortícoles, la lleuda de les
bèsties grosses o menudes i la lleuda dels porcs, gravava aquesta lleuda també
als muls, les egües, els pollins, bous, vaques, ases, someres...
Els
veïns de la vila que venien els seus productes tant al mercat com a la fira
pagaven menys impostos que els forans. Per exemple, es manava que “els forasters o gent estranya que vinguessin
a vendre a la fira i portessin una somada a sobre d’un mul o mula o rocí o
egua, paguessin 8 diners. Si la càrrega era sobre d’un ase o somera, 6 diners.
Els homes de la vila o ciutat franca només paguessin mitja lleuda [...]”
A
la plaça Major se situava la carnisseria i la peixateria, i també els botiguers
hi tenien la seva taula o tauló, on venien els seus productes.
La
carnisseria era molt activa, moltes són les carns que es venien –la del moltó
era la més venuda–. Les taules de venda de la carn estaven davant de les del
peix. Els mercaders eren els que proveïen les parades i els carnissers els que
venien. El rei també tenia poder per potenciar la venda: Ferrer de Lillet, com
a batlle general, estableix als carnissers Romeu Font i Pere d’Argençola taules
amb bancs per vendre carns salades i també peix (1309). L’any 1378 el mercader
Guillem Muntanyola i la seva muller venen al carnisser Bartomeu Soler un alou
franc i lliure d’una taula de moltó per 11 lliures. El mercader Raimon Senyecs
ven al carnisser Bernat Senyechs una taula amb botiga subterrània al mateix
lloc per 15 lliures.
Els
castlans obtenien, com a representants del rei a la vila, el domini d’aquestes
vendes, i els carnissers havien de pagar també cens als senyors del castell.
Les
fires i els mercats medievals i també a Vilafranca del Penedès, van ajudar a
l’enriquiment de la classe burgesa.
Els
homes que tenien franquícia i no pagaven els productes eren gent de l’hospital,
clergues o religiosos i els homes de paratge o ciutadans honrats de Vilafranca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada