Vilafranca i el Penedès en la guerra civil catalana (1462-1472)



Joan II

Mort Alfons IV, el Magnànim, l’any 1458 sense fills legítims heretà la corona catalano-aragonesa el seu germà Joan, rei de Navarra. Joan II s’havia casat amb primeres núpcies amb Blanca de Navarra, del qual enllaç va néixer l’Infant Carles de Viana, però aviat enviudà i es va casar amb Joana Enriquez, dona que va arribar a dominar a Joan II i a odiar a mort al seu fillastre don Carles.

Carles de Viana que residia a Sicília on era molt apreciat per tothom, va provocar gelosia del seu pare qui li va requerir abandonar Sicília i li va prohibir que entrés a Navarra. Aquest va venir a Barcelona on fou rebut amb molta alegria i festa molt més que en el seu pare.

L’empresonament del príncep de Viana a Lleida el 1460 produí un enfrontament  amb Catalunya i un alçament dels beaumontesos a Navarra, que forçà el rei a acceptar l’alliberament del príncep.

El 21/6/1461 la reina Joana signà a Vilafranca del Penedès un document forçat proclamant hereu al príncep de Viana, (anomenat la Concòrdia de Vilafranca), però Carles de Viana morí poc temps després a Barcelona. A l’any següent van estar a Vilafranca, els reis Joan II i la seva muller amb un exèrcit franc-espanyol de 16.000 soldats.

Vilafranca en l’alçament de Catalunya contra Joan II amb l’assalt de les tropes de Joan, quedà gairebé destruïda en la diada del 7/10/1462. La part més perjudicada de la vila foren els carrers extrems a prop de  les muralles: fou destruït tot el carrer de santa Maria Magdalena i el carrer de Fra menors anexe al monestir de sant Francesc i a l’hospital de la vila (carrer de Sant Pere actual).

L’any 1464 i Joan de Beaumont:

El 25 d’agost d’aquell any: “lo gran traydor don Joan de Beaumunt, prior de Navarra, se rebel-là contra lo senyor rey don Pere e feu-se fort a Vilafranca de Panedès, on lo dit senyor rei l’havia tramés per capità general. E aquí ell levà les armes e los cavalls als catalans e als portuguessos e gitals de la vila a peu, aturant-se ell e fentse aqui fort amb los navarros e amb los alacayos de sa voluntat, e reténse per presoners lo fill de mossén Guerau de Cervelló, lo fill den Guillem Xetantí, ciutadà de Barcelona e Manaut de Guerra, navarro... lo qual era valent home d’armes e era de voluntat del senyor rei...”

Juan de Beaumont i Curton fou primer vescomte d’Arberoa, baró de Beorlegiri i prior de Navarra de l’orde de sant Joan de Jerusalem. Fill de Carlos de Beaumont i Lizaroza, fou un dels caps del partit beaumontés favorable a Carles de Viana en les lluites contra el seu pare Joan II de Catalunya-Aragó. Governador, canceller (1445) i capità general de Carles de Navarra el 1457, compartí amb ell la captivitat (1461) més tard fou lloctinent d’Enric IV de Castella, mentre aquest era rei de Catalunya (1462-63), durant la guerra civil catalana. La seva deserció de les files de Pere Portugal (1464) i l’adhesió a Joan II a Vilafranca del Penedès, foren un cop ben fort per a la causa del Principat. Però no prengué part en la guerra i tornà a Navarra, on li havien estat tornats tots els béns i on continuà la lluita contra els agramontesos. El seu fill Manaut el seguí en la seva defecció.

L’exèrcit de Joan II al Penedès:

Molts són els esdeveniments i la gent de Joan II que van passar aquest any a les nostres contrades:

El 15 d’octubre Roderic de Perca cavaller maiordom illustrissim del senyor Aragó reial constitueix procurador general al noble Enric Boïl de Boixadors...per governar la possessió del castell de Subirats resguardar els seus molins i si convé aplicar la jurisdicció civil i criminal. També l’algutzir Llorens Muñoz de la casa reial li concedeix a aquest lleial servidor del rei Joan II, en aquest mateix any, la casa i castlania que els Barberà (traïdors a la causa del rei Joan II) i la casa de Riudefoix situada a Sant Martí Sarroca.



El Príncep de Viana

En aquest any actuaren i tingueren una importància en els afers al Penedès, a més d’altres, els següents personatges:

PAU ALEMANY, canonge de Vic, oïdor de la Diputació catalana.

JAUME D’AVINYÓ, personatge que prengué possessió radical a favor del manteniment de les Constitucions catalanes

DANIEL BERTRAN, secretari, formà part de les tropes de Joan II.

JAUME CASTELLÒ, eclesiàstic, forma part de les tropes de Joan II.

FELIP CLIMENT, protonotari de Ferran II.

PERE JOAN FERRER, senyor de Mataró, nebot de l’abat de Montserrat, governador del Rosselló, cabdill del Principat de Catalunya.

GUZMAN, capità de Fraga...

PEREA, el grup militar no català de la casa de la reina Joana Enriquez.

JUAN DE TAFALLA, botiller del rei.

NAREMUS DE LA RIBA del regne de Castella.

JAUME DE CASAFRANCA, escriptor reial, família de Pere de Casafranca mercader.

PERE MIQUEL, jurista gironí, que escapà de la Força de Girona i es refugià a Vilafranca.

TOMAS CARRATER : cavaller, familiar de la casa del rei d’Aragó.

JOANOT DE GRACIA: del regne d’Anglaterra.

ENRICUS CRIVITARUM: al servei del regne de França.

GUILLEM SAPLANA: veguer de Barcelona.

JOAN DIAZ del regne d’Aragó, escuder de GUILLEM SA PLANA.

RAIMON DE CAMPS cavaller, comte de Foix.

JOAN TERMINYON, passant de munició a la torre de la Torregrossa de Vilafranca, capità.

LLUIS BERTRAN, capità de la munició de Vilafranca.

SANXO DE BACADANO, oriünd de Navarra, expert en munició a Vilafranca.

JOAN ROS, capità del castell o fortalesa de l’hospital de Cervelló. Joan Ros era el que formava part del consell de cent a Barcelona en la defensa de la ciutat l’any 1464 i restauraren les muralles i valls de la ciutat.

LUPPUS DE MUNTOYA familiar domini reial Aragó expert en munició a Vilafranca.

PERE PONTACH, Capità de Ribes.

FRANCESC DE RAIADELL, cavaller de Manresa.

DIEGO PORTUGUES escuder del regne de Portugal.

JOAN MOSQUERA, escuder oriünd del regne de Portugal soldat en la munició a Vilafranca al servei del rei d’Aragó.

JOAN SOLER, oriünd de Lleida.

ALFONS DE BUYTRO, escuder de GASPAR FABRA de Valencia.

ANDREU DE REDESILLES, del regne de Castella, procurador de Francesc Buçot.

XARLES DE NANOS , del regne de Navarra, procurador de Francesc Buçot.

JOAN SART , procurador de Francesc Buçot. 

JOAN AMAT, cavaller .

ANTONI RAFECAS soldat en munició al servei del rei Joan II).

BARTOLOME ALAMANY soldat en munició al servei del rei a Vilafranca.

JULIA SUNISSA oriund de la ciutat de Tudela del regne de Navarra.

VICENS LONET, escuder de Sanahuja de l’Urgell soldat en la munició al servei del sereníssim domini del rei d’Aragó.

RODERIC FRANC, regne Castella soldat en munició a Vilafranca.

DOMINIC PONS, escuder i soldat en la munició.

FRANCESC MANDONI, paraire i soldat en la munició de Vilafranca.

IZARDUS DE SUNIGA senyor de la villa d’Alvalate de Cinca del regne d’Aragó constitueix procurador a GONDISALBO DE LA PUENTE habitant a la vila d’Alvalate de Dinca absent pels deutes i els seus bens que té a la villa d’Alvalate i en el seu territorio i les rendes de Bellver..testes: hble MARTIN VENÇON cavaller de Saragossa vivint i MIQUEL DE TOLOSA a oriund de Tudela tegne de Navarra.

ANTONI SABATER, escuder que viu amb el cavaller Bernat Albà de la Bisbal del Penedès.

JOAN GUORAÇ del regne de Navarra.

DIDAC DE LES MENES, cavaller en la munició a Vilafranca.

JOAN DESCARAY cavaller oriünd del regne de Navarra al servei del rei, soldat de la  munició de Vilafranca.

Any 1462:

Entre el set i  vuit d’octubre d’aquell any, el rei Joan II, amb la gent d’armes de França que havia mesos en Cathalunya, combateren e per força d’armes entraren en Vilafranca de Penedès, donant aquella a sacomano e degollant tots aquells que aconseguir podien, entre los quals prengueren lo magnífic mossèn Gabriel Cardona cavaller e capità de dita vila, e levaren-li amb gran crueltat los peus e les mans, e aprés degollarenlo e escorteraren-lo e a cascun portal de la vila materen-ne un quarter, e mataren.hi 214 homens dels millors de la dita vila, los demés dels quals geyen degollats en lo carrer qui parteix del portal de sancta Maria e va a la esgleya major de la dita vila, e ultra això, los robaren tots los mobles de les cases e carregaren-ho amb les lurs atzembles, e al terç dia partiren d’aqui e portaren se’n-ho tot la via del camp de Tarragona, e lexaren-los les coses rònegues.

Fins i tot els notaris penedesencs en feien memòria en els seus llibres, un d’ells escriu: “El rei Joan d’Aragó i la seva muller Joana amb el seu potent exèrcit francès i castellà de Navarra i les nacions d’Aragó i València, van venir de l’est a Vilafranca del Penedès. Així va ser que el sol sortís calent sobre la terra dins la seva posta. En aquests moments només regnaven ells. Els armígers es van precipitar sense control, però no es van aturar molt per aquí. Es van defensar molts, a la Granada. Portaven uns vestits durs i estrets, molt lligats. Allà van estar-hi 300 sinó eren 500, lluitant contra els enemics, des de la tercera hora fins a les tenebres. Molts d’un i altre costat van morir. Assenyalem algun de valent, com el capità anomenat Senescal de Bigorra, després soldat francès, rebel capturat. La lluita, va acabar a les tenebres. Des de llavors fins a l’endemà hi va haver descans. Per suposat aquell dia meravellós, clar fou sangonós, dolorós i molt horrible i la lluita fou cruel. En lloc d’un dia clar Vilafranca va aixecar-se i va ser captada per la violència.

Plànol de la guerra civil catalana (1462-1472)