divendres, 2 de setembre de 2016

El call jueu de Vilafranca del Penedès




La primera data d’un jueu que viu a Vilafranca del Penedès és de l’any 1255. La seva estada probablement era abans d’aquesta data. El fet de la celebració de la fira a Vilafranca podria haver estat una de les causes que visquessin jueus a la vila.

La pobla dels Jueus

Era aquell espai de poder que dominaven els castlans, la primera expansió urbanística de la vila. Espai ubicat al davant i al darrere del castell dels castlans, on també s’afegia el barri dels jueus, carrers que entraven dins el recinte urbà. Al mateix temps s’ampliava per fora de la muralla i tenia noms relacionats amb els castlans: la mujada d’Huguet o de Ferrer de Vilafranca ([1] Mujada és un tros de terra que poden llaurar un parell de bous en un dia, aproximadament quaranta-nou àrees) o carrer de Ramon de Vilafranca.

Per tant, deduïm que aquesta ubicació corresponia als inicis de la primera distribució urbana, que va començar amb indrets molt a prop del castell, arribant a situar els carrers del barri jueu i ampliant-se amb els espais exteriors inicials dels primers habitants de la vila abans de ser emmurallada.

El nom de pobla dels Jueus el trobem escrit en els documents a partir de l’any 1312 fins a la meitat del segle XV. Els carrers que formaven part d’aquesta pobla tenien els següents noms: dels Sarraïns o Batipalmes; (Era un espai on hi havia una era in es dedicaven a batre palmes)de Santes Creus (aquest carrer va tenir altres noms com el de Pont Nou, Sant Julià i finalment el de Sant Bernat com en l’actualitat se’l coneix); de Canyemàs (al final d’aquest carrer exisitia iniclament lúnic portal per on s’entrava al barri jueu); Vall del Castell (el vall envoltava una part del castell amb un pont llevadís que se situava pel portal de la muralla anomenat de Coloma); d’Aiguaviva (referit als senyors nobles d’Aiguaviva que van viure en aquest carrer); de Senyecs (nom referit al llinatge dels Senyechs, nobles emparentats amb els castlans de Vilafranca);  de Sant Julià. També en formaven part els portals de Canyemàs, de Salelles i de Coloma.


El call

Fins al 1290 el call només disposava d’un sol portal: el de Canyamars. Posteriorment, l’aljama va ser autoritzada per construir altres portals i portes, a fi que en fos assegurat el tancament. El call jueu vilafranquí ocupava una mena de pentàgon on hi entraven quatre carrers, entre ells el carrer anomenat dels Sarraïns o Batipalmes. L’envoltava part de la muralla i vall de la vila.

Dins del clos tancat i tocant per darrere diferents cases de jueus hi ha el palau reial, on el rei quan venia a Vilafranca hi feia estada –l’actual Vinseum-.

En un principi només una porta era l’única per accedir al call; més endavant el rei va donar permís perquè obrissin dues portes més, i va manar que es fessin còpies de les claus de les portes i que les guardessin els castlans del castell.

 L’investigador local Antoni Massanell ens assenyalava que els jueus que vivien a la vila l’any 1325 eren cent tres. Les dades les extreu del Llibre de la Cort del Batlle d’aquest mateix any. En aquesta llista podien ser-hi només els jueus de més categoria i els més ben situats econòmicament. Aspecte, aquest, que podria fer pensar que eren molts més els que hi vivien.

Posteriorment hem trobat un registre del 1322 a la cancelleria, on hi ha un llistat d’uns setanta jueus de Vilafranca. Són noms que surten al llistat de l’any 1325, però n’hi ha de nous. Un altre historiador local, Pere Mas i Perera, ens diu que la jueria vilatana era relativament poc important, però probablement degué haver-hi una creixença, el 1324, ja que el rei autoritzà la construcció d’una nova sinagoga.

Finalment, creiem que el call podria haver tingut una seixantena de focs, o sigui entre 270 o 300 persones. Relacionar cognoms i cases del call així ens ho fa pensar, sobretot a mitjans del segle XIV, quan deuria tenir la màxima esplendor.

Sabem que a finals del segle XIV els jueus d’arreu de Catalunya foren expulsats o maltractats, però en el cas de Vilafranca els veiem vivim durant tot el segle XV, o com a mínim els documents notarials  ho especifiquen, que encara son jueus i viuen en el call.

Sí que hi va haver abusos anteriorment, per exemple l’any 1298 hi va haver extorsions i abusos de poder comesos pel veguer de Vilafranca Bartomeu de Mans. Més d’un judici que hi va haver aquest any va intentar resoldre el conflicte. Uns setze jueus vilafranquins van intervenir com a testimonis, participant en els judicis presidits per jutges de la cort reial, un altre aspecte més de la defensa que el rei feia dels jueus.

Alguns dels cognoms de les famílies jueves de Vilafranca de Penedès eren Abenafia, Astruc, Bessers, Benvenist, de la Caravida, Cavalleria, de Cortal, Cresques, Gràcia, Mercadell, de Porta...

Benvenist de Porta, jueu de Vilafranca, formava part d’una família poderosa dels regnes d’Occitània i també del nord d’Àfrica. El 1268 el rei Jaume va decidir sobre un testament escrit en hebreu pel difunt Benvenist segons els costums dels jueus.

L’any 1274 els jueus van obtenir el permís reial per poder fer la compra de dues quarteres de terra, prop de la vila, per edificar-hi el seu cementiri, que estava situat en línia recta per un dels carrers principals del call, el carrer de Canyamàs, a la muntanya de Pacs actualment anomenada de Sant Jordi. Trobem en aquest indret diferents terres on se situa el nom de Montjuïc, topònim donat al dit fossar dels jueus.


Molts jueus es van convertir al cristianisme obligats per la circumstàncies. Els jueus i els convertits van entrar en la xarxa de poder de la vila. Alguns exemples: Joan i Salomó de Bessers foren notaris de l’escrivania de la vila (1303-1306). El cognom dels cavallers Febrer fou un dels que s’apropiaren jueus conversos: Huc Febrer era jueu anomenat Astruc Gràcia; Francesc Febrer s’anomenava Salomó Gràcia quan fou jueu (1392). D’altres, com el dels cavallers Montbrú, també el tenia Abraham Acaz quan es convertí (1394). També dels Boixadors (1406) i dels Avinyó: Ramon d’Avinyó, convers (1406)... Alguns es dedicaren a la medicina quan eren jueus, i posteriorment continuaren exercint-la, tot introduint-se en la política vilafranquina.


Per primera vegada a la història de Vilafranca, durant aquest mes de setembre, es faran excavacions arqueològiques en un indret del call gràcies a l’autorització d’un particular i l’assessorament de l’ Institut Montjuïc de Barcelona.

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada