dilluns, 4 de setembre del 2017

ACTES DEL CONSELL DE LA UNIVERSITAT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS (ANY 1368)  





Hem treballat uns documents de l’any 1368, són un recull de les actes d’alguns Consells particulars i generals de Vilafranca. Aquest document ens dóna informació sobre els temes tractats pel Consell i els oficis dels consellers.

El 7 de gener del 1368, es fa l’elecció dels consellers, segons els oficis dels elegits.



OFICIS MAJORITARIS

D’un total de 209 consellers entre el 2 de gener i el 14 de novembre, observem una tendència d’una major repetició de certs oficis: advocats 13; Carnissers 9; Mercaders 42; Notaris 8; Sabaters 3; Sastres 1; Teixidors Cap.

Sobretot són oficis representatius de la mà mitjana:

Els mercaders centraven la seva activitat econòmica en el comerç a l’engròs, traficaven amb mercaderies o diners, practicaven el comerç exterior. Trobem mercaders a Vilafranca com a consellers al segle XV. A Barcelona, la posició dels mercaders s’enfortí a la darreria del S. XV amb la creació del Consell dels  Vint. A vegades també se’ls anomena botiguers, per tant podem deduir que alguns botiguers vilafranquins a la vegada feien comerç a l’engròs. Dos nuvis són mercaders, la resta formen part de la signatura dels capítols matrimonials, com a testimonis (degut al seu prestigi social ). Molt d’ells cobraven les rendes reials perquè n’eren arrendataris, ja que les havien comprat anteriorment per subhasta pública, que normalment es fei a la Plaça Major (actualment Plaça de la Constitució).

Els advocats, eren les persones versades en qüestions de dret, que actuaven en representació d’altres en un tribunal de justícia. A partir del segle XV foren equiparats als ciutadans honrats. Les diferents famílies que tenien un membre  advocat (per exemple la família Babau), s’emparentaven amb famílies dels castlans de Vilafranca i així ampliar la seva influència. El seu patró era Sant Marc.

Els notaris, són les persones encarregades de donar fe pública d’acord amb les lleis dels contractes i altres actes extrajudicials. El notari pot elevar a públic un document, el fa vàlid i li dóna valor probatori. La notaria era una art o tècnica més que no pas una ciència o estudi teòric de les bases jurídiques. El notari senyorial era l’escrivà de la Cort del Veguer i del Batlle, amb funcions d’auxiliar judicial. El seu patró era Sant Marc, al igual que els advocats.

L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana. A la majoria de viles i ciutats, la confraria de Sant Marc aplegava conjuntament els sabaters i altres menestrals de la pell, com els assaonadors, els blanquers, els corretgers, etc. A Vilafranca hi havia el gremi des del 1.333. Per exigències de la indumentària i les modes, han estat molt vinculats als sastres, però sense perdre la pròpia personalitat.

Els carnissers eren el que venien i compraven la carn. La carnisseria de Vilafranca estava situada a la Plaça Major. Aquest grup tenia molta relació amb els mercaders degut a que els mercaders abastien a molts carnissers.

Els teixidors eren els especialistes en la fabricació de draps de llana o d’una altra fibra tèxtil. Segons la matèria treballada es distingia entre teixidors de llana, de lli, etc. (també manipulaven altres fibres). Durant les darreries de l’època medieval la primacia correspongué als teixidors de llana. La primera matèria li era portada pel paraire, que a més d’aquest li recollia la peça un cop teixida per a posar-la a la venda.

Els sastres eren els que confeccionaven els vestits. Tenien molt contacte amb els teixidors perquè aquests els proporcionaven la matèria primera. El patró dels sastres era Sant Lluc. Dintre dels sastres hi havien els giponers que feien gipons o jaquetes.




OFICIS MINORITARIS



Dins el grup dels oficis minoritaris, destaquen els membres de la mà menor: argenters (1), artesans (7), baster (1), botiguers (4), cavadors (2), corder (1), pellissers etc. Hi han membres de la mà major, com els barbers (2)...

Els argenters, eren menestrals que treballaven l’argent. En aquest moment a Vilafranca només n’hem documentat un: Guillem Guitart. Estaven organitzats en la confraria dels artesans, el patró de la qual era Sant Eloi.

La majoria dels artesans trobats a la documentació, eren ferrers i es concentraven, lògicament, al carrer dels Ferrers. Estaven dintre de la confraria de Sant Eloi.

Els basters, formaven part dintre dels teixidors i paraires. Aquests fabricaven tota mena d’arreus per als animals de càrrega.

Els botiguers, practicaven la venta directa a la menuda d’un producte determinat: d’adrogueria, espècies, queviures, merceria etc. No tenien local propi sinó unes “taules”, que estaven al carrer.

Els cavadors, en el nostre cas, es refereixen a treballadors que realitzen el fossar de les muralles de la vila, que en aquests moments s’estava reconstruint per ordre del rei.

Els que fabricaven cordes o sogues de cànem eren els corders i també elaboraven els fils de les ballestes.

Dintre del grup dels teixidors hi havien els pellissers. Eren els encarregats d’adobar i vendre les pells. Les adobaries solien estar a les afores de les ciutats. A Vilafranca en coneixem dues: una situada al final del Carrer dels Ferrers i una altra al Carrer de Sant Bernat. Totes dues eren controlades per la família dels Salelles.

Els barbers a l’època medieval, eren els professionals de la cirurgia menor, que feia sagnies amb l’aplicació de sangoneres i extraccions dentaries. Els cirurgians eren els professionals que practicaven la cirurgia major. Un i altres formaven confraria i el 1.408 existís la de Barcelona. Al 1860 fou prohibit als barbers de continuar exercint la cirurgia menor. Al segle XIV a la Corona d’Aragó, hi hagueren cirurgians formats "científicament" que havien estudiat la part teòrica, mentre que a la pràctica es valien de l’ensenyament privat, posant-se durant 5 anys al servei - com a barbers – d’un cirurgià vell, mitjançant uns típics contractes d’aprenentatge. Acabada aquesta eren examinats pel gremi de cirurgians. El de Barcelona fou fundat l’any 1400. 
Cognoms de consellers que es van repetint durant el segle XIV




TEMES TRACTATS AL CONSELL

Dotze són les sessions del Consell de Vilafranca, de l’any 1368. En aquests consells es varen tractar diversos temes:

7 de gener de 1368: es nomena a Bartomeu Babau perquè vagi a parlar amb el jueu de la vila  Bonsenyor de Cortal sobre el deute de la pensió d’un censal mort que li deu la Universitat. També s’acorda que cap foraster porti armes dins la vila. Un altre acord va ser que s’havia eliminar el soroll que hi havia a dins la vila, per això segurament dintre d’aquest consell hi va participar un dels hostalers importants de la vila: Bartomeu Rovira. Els hostals eren llocs molt sorollosos i on hi havia moltes baralles. La majoria d’ells estaven situats al carrer de la Parellada. Es determinà a més que no hi hagués frau en les imposicions sobre la carn. Guillem Urgell, carnisser, és present en el consell. També s’aprova renovar els quatre notaris del Consell, que escriuran les ordinacions que es vagin aprovant durant l’any. Els quatre elegits són presents en el consell.

10 de gener de 1368: s’aprova a tots els consellers que no eren a l’anterior que hi assisteixin per tal de jurar el seu càrrec. S’elegeixen els vuit baners nous. S’escullen a Bartomeu Vives (barber), Jaume Porta, Valentí Celoni, Guillem Babau (sastre), Berenguer Cosida (artesà), Guillem Santomàs, Antoni Soler i Berenguer Duran.

25 de gener de 1368: es prenen decisions sobre els vestits de les dones, segons les ordinacions fetes pel rei. S’haurà de pagar un impost sobre els dits vestits. Si no s’acaten les ordres del s’incorrerà en delicte. Es decideix que Pere Bramon (advocat) vagi a parlamentar amb el rei, per negociar alguns aspectes d’aquestes ordinacions. Es decideix que Bartomeu Babau i Bartomeu Rovira parlin amb el lloctinent del batlle general sobre la relació que tenen amb els castlans. S’informa que el clavari ha deixat un dèficit de tres-centes lliures i que s’han de prendre mesures sobre el tema. S’elegeixen els captadors (recaptadors) per a les obres de l’església de Santa Maria i també els captadors dels pobres vergonyants i de l’església de Sant Joan. També s’escullen nous sagristans, (El qui té al seu càrrec el govern de la sagristia i l’endreçament de l’església).

18 de febrer de 1368: es proposa acabar amb les lluites entre els grups d’en Bernat Malet contra el grup d’en Berenguer Vendrell i Guillem Revardes, i també els grups d’en Bartomeu Tallada que lluita contra el grup de Bartomeu Riba. Són un total de vint-i-cinc persones, la majoria mercaders.

25 de febrer de 1368: s’ordena que es donin deu lliures per misses als Frares Menors i a les Monges de Santa Clara cent sous, com es feia cada any. S’ordena que en Pere Bramon, advocat i membre del Consell, faci funcionar el forn de pa del castell, per ordre del rei. Galceran de Barberà demana 10.000 sous a la Universitat que se li deuen segons el testament de Bernat de Barberà (La família Barberà estava emparentada amb els castlans de Vilafranca).

També s’estableix que es construeixi un pont suplementari a un altre que es considera perillós, i que sigui pla. (Aquest pont està situat al Carrer de Sant Bernat i s’anomenarà “el Pont Nou”).

Segurament per això dintre el consell hi havia Vidal Fàbrega, cavador. S’elegeixen quatre persones, una de cada mà, per petició de Bartomeu Babau. Pere Bramon explica la relació de súpliques fetes pel consell al rei i a les Corts, i demanen més privilegis per a la vila. Continua havent-hi problemes amb els carnissers i la venta de carn. Per això tornem a trobar Guillem Urgell (carnisser).

17 d’abril de 1368: s’ordena que els oficials que cobren més diners dels impostos no ho facin. Per aquesta raó s’elegeix Guillem Ametller (notari) com a síndic per controlar-ho. Els jurats decideixen que el retaule de Santa Maria s’acabi el més aviat possible.

5 maig de 1368: per manament del senyor rei es restauren els murs de la vila. S’elegeix a una persona per controlar l’obra, Francesc de Cabreny (mercader). A més a més s’elegeixen 2 consellers, Berenguer Peyró i Guerau Bellvey. A tots aquests se’ls obliga a fer jurament per a que no cometin frau. Arnau Massó (notari) ajudarà al dit Francesc en totes les coses necessàries. Es decideix traspassar cent lliures dels impostos de la carnisseria per l’acabament del retaule de Santa Maria. S’escullen a quatre nous baners: Jaume Girona, Bartomeu Rocafort, Bernat Calopa i Antoni Pujadó.

17 maig de 1368: degut a la falta de forment a la vila les forneres adulteren el pa. Per això es busca una solució: comprar 2000 quarteres de forment. S’escullen dos síndics per a que controlin la compra: Pere Bramon (advocat) i Valentí Sapera (mercader). Conflictes amb els impostos, per a la contrucció del mur, amb Guillem d’Espitlles senyor del castell de La Bleda. S’envia a parlamentar amb el rei a Valentí Sapera i Pere Bramon per solucionar el problema. Pere Massana (mercader) exigeix al consell les 140 lliures que encara se li devien i la universitat decideix vendre un violari per valor de 250 sous per pagar-li. Al saig de la vila, Pere Montserrat, degut a la seva negligència, no se li paga el que li deu. S’elegeix com a nou saig a Bernat Jofre.
Castell de Montsoriu


26 de maig de 1368: per una carta del rei, s’ordena al veguer de la vila que organitzi l’host per anar a defensar el castell de Montsoriu. L’host havia de ser de 38 persones.

3 de juny de 1368: queixa de Guillem Urgell (carnisser) per a que se li vol anular el privilegi reial particular que tenia per a tallar carn a la vila. S’ordena que Ramon Pellisser i Antoni Aragonés anessin a parlamentar amb el rei sobre aquest tema.

10 de juny de 1368: organització de la host per anar al castell de Montsoriu per Bartomeu de Vilafranca, veguer i cavaller de la vila. L’host s’ha de trobar a sota uns ametllers de Sant Cugat Sesgarrigues. Hi ha queixes pels pagament de l’host. Es determina que els encarregats de pagar l’host són els que han de pagar-la.

19 de juny de 1368: per primera vegada hi ha presents cavallers: Bernat de Foix (portaveu del governador de Catalunya), Bartomeu de Vilafranca (veguer de Vilafranca) i Ferran Garcia (de la comanda de Sant Joan de Jerusalem). En el consell es discuteix sobre el pagament de l’host. Es decideix que dos representants de cada mà vagin a Barcelona per a que l’infant els intenti solucionar el problema.

20 de juny de 1368: continuen els problemes en el pagament de l’host de Montsoriu, sense arribar a cap solució.

Fins aquí unes pinzellades d’aquells acords que es van decidir l’any 1368 a la Universitat (Ajuntament de Vilafranca del Penedès).